La nomenclatura IUPAC és un mètode de nomenclatura de composts químics sistemàtic dissenyat per la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC) i que adapta cada cert temps per incloure nous tipus de composts no contemplats en la nomenclatura existent.
L'organització compta amb dos organismes que se n'encarreguen d'aquesta activitat: la "Divisió VIII", dedicada a la "Nomenclatura i la representació d'estructures" i el "Comitè interdivisional sobre Terminologia, Nomenclatura i Símbols". Una de les principals activitats de la IUPAC és el desenvolupament de recomanacions per a l'establiment d'una nomenclatura i una terminologia no ambigua, uniforme i consistent per a camps científics específics. Aquestes recomanacions poden prendre la forma de: glossaris de termes per disciplines químiques específiques; definicions de termes relacionats amb un grup de propietats; nomenclatura per a compostos químics i les seves classes; terminologia, símbols i unitats per a un camp específic: classificacions i usos de termes per a un camp específic, i convencions i estàndards pràctics per a la presentació de dades en camps específics.[1]
Les recomanacions es publiquen a la revista Pure and Applied Chemistry i estan a disposició pública l'any següent a la seva publicació. També són incloses en la base de dades en línia de la IUPAC un any després de la seva publicació a la revista. D'altra banda, la informació sobre la terminologia també està disponible a través dels llibres de la IUPAC, una col·lecció de set llibres coneguts pel seu color distintiu.[1]
Hi ha dues àrees principals: Nomenclatura química dels compostos inorgànics (Llibre Vermell)[2] i Nomenclatura química dels compostos orgànics (Llibre Blau)[3]